Què és la criança intergeneracional? Com diferents generacions conviuen i comparteixen la cura dels infants?
Tradicionalment, a moltes cultures del Mediterrani la família s’entenia com un concepte molt més global, en el que avis, àvies, amics, amigues i fins i tot gent que, a priori, no tenen vincles familiars, es consideraven part de la comunitat i eren veus de suport i d’ajuda molt important per a les famílies. Actualment, moltes famílies que venen a IWI ens mostren que se senten soles i que la criança dels seus fills i filles s’ha convertit en un exercici que acaben fent només una o dues persones, sense més ajut.
Des d’IWI donem molta importància i creiem en la comunitat propera de l’infant com a clau per a una criança més fàcil, compartida i enriquidora. Creiem que totes les persones significatives que envolten l’infant poden contribuir al seu benestar i desenvolupament. Volem recuperar aquella manera de viure pròpia de les generacions dels nostres avis i àvies —especialment als pobles—, on tothom es coneixia i es generava una xarxa d’ajuda mútua, on més persones de l’entorn s’implicaven activament en l’educació i la cura dels infants.
A partir del capítol 02 del pòdcast d’IWI, dedicat a la criança intergeneracional, volem aprofundir en la importància de la comunitat que té l’infant i la família per a la cura d’aquest, i com els vincles entre aquestes persones potencien un millor creixement en aquesta etapa de la infància en tots els sentits. I en concret volem esmentar la figura dels avis i les àvies.
A IWI creiem que la criança comunitària té molts avantatges i s’aprenen moltes més coses, algunes d’aquestes millores poden ser: la diversitat de perspectives i valors que es creen, és a dir infants aprenen de diferents persones, absorbint una àmplia gamma d’idees, maneres de pensar i enfocaments de la vida.
També reben major suport emocional i afectiu: ja que quan diversos membres de la comunitat contribueixen a la seva cura, l’infant té més referents i vincles afectius, cosa que pot generar una sensació més gran de seguretat i autoestima.
Un altre benefici clau de la criança comunitària és el suport compartit per a les persones cuidadores principals. Quan la responsabilitat de cuidar no recau només en una o dues persones, sinó que es reparteix entre diverses figures adultes, es redueix l’estrès i es facilita una millor conciliació entre la vida familiar, personal i laboral. Sentir-se acompanyat en la criança fa que aquesta sigui més sostenible i menys solitària.
També és important destacar el sentit de pertinença i arrelament comunitari que pot desenvolupar l’infant en un entorn de criança compartida. En una societat cada vegada més individualista, créixer envoltat de vincles i referents diversos permet als nens i nenes sentir que formen part d’una comunitat més àmplia. Això pot fomentar valors com la solidaritat, l’empatia i la reciprocitat.
Quan la responsabilitat de cuidar no recau només en una o dues persones, sinó que es reparteix entre diverses figures adultes, es redueix l’estrès i es facilita una millor conciliació.
El Projecte IWI va néixer amb l’objectiu d’acompanyar a les famílies i la seva comunitat en el procés de criança de l’infant i el o la jove, també durant els dos anys que el projecte ha estat actiu a Barcelona, Girona i Lleida, hem après molt de les famílies que hem acompanyat de forma individual, de les activitats que s’han realitzat per parlar de la comunitat, i de les mares que han fet grup i s’han recolzat entre elles, explicant experiències de la criança i com ho comparteixen amb la seva comunitat. Allà, s’ha comprovat que la figura de l’avi o l’àvia és vital i de gran ajuda en la criança dels i les infants; sense aquest suport, tot seria més difícil.
Des d’IWI creiem que el diàleg i el fet de compartir amb la mateixa comunitat és una ajuda vital en la criança dels infants. Quan les famílies es relacionen i cooperen entre elles, es reforcen els vincles de confiança, es construeixen xarxes de suport i es potencia el benestar comú. A poc a poc, volem defensar i fomentar una mirada col·lectiva de la criança, on la població confiï més en la seva comunitat i se senti part activa en la criança dels i les infants.
